HISTÒRIA
La fortalesa va començar-se a construir al llarg del segle XI, per part d'Ecard Miró, senyor de Solsona. Els seus descendents, acabaren l'edifici. Al recinte de la muralla es pot veure un capitell romànic amb les armes de les famílies Torroja (una torre) i dels Cardona (el card), que s'uniren en casar-se la pubilla dels Torroja, Agnès, amb Ramon Folch VIII, vescomte de Cardona. Aquests símbols també es poden trobar a l'escut de Solsona.
L'any 1310, el vescomte de Cardona va adaptar la casa-castell a l'estil gòtic, convertint-la en palau. D'aquest mateix estil, es va construir la capella en què s'hi venera la Mare de Déu del Remei. També és el moment que s'enllosa el camí.
L'any 1310, el vescomte de Cardona va adaptar la casa-castell a l'estil gòtic, convertint-la en palau. D'aquest mateix estil, es va construir la capella en què s'hi venera la Mare de Déu del Remei. També és el moment que s'enllosa el camí.
Després d'uns anys, els Cardona van abandonar la casa senyorial, per anar al castell de Camp, reben aquest el nom de castell nou, i el que havien deixat va passar a ser el castell vell. L'any 1389, Hug II, comte de Cardona, va autoritzar l'enderrocament del castell per aprofitar les pedres en la construcció de les noves muralles de Solsona. Temps més tard, després de la primera guerra carlina, va haver l'ordre d'arrasar les defenses per tal que no es poguessin utilitzar contra la ciutat. Tres de les quatre torres van quedar escapçades.
En la prosperitat del Barroc (segle XVII) s'amplia la capella, edificant-hi el campanar, el cor i la porta actual. I a la segona meitat del segle XIX, el terme del Castellvell s'uneix al d'Olius per formar un sol municipi.
LLEGENDA
Diu una llegenda, a Solsona van enviar un ruc a menjar-se les herbes que creixien al campanar. En ser l’entrada molt estreta, els encarregats van decidir fer pujar l’animal penjat del coll. D’aquí que, fent ús del sentit de l’humor, els solsonins van començar a celebrar anualment el dissabte de Carnaval la penjada del ruc, i el Dimecres de Cendra la seva despenjada, però amb un animal fet de cartró pedra i peluix.
Tot i això, la polèmica generada el 1986 arran de l’emissió de les imatges de l’acte diverses, que va fer que nombroses persones mostressin el seu malestar en creure que es tractava d’una bèstia real, han convertit la penjada i la despenjada en els actes emblema del Carnaval de Solsona, un dels més destacats del país.
En la prosperitat del Barroc (segle XVII) s'amplia la capella, edificant-hi el campanar, el cor i la porta actual. I a la segona meitat del segle XIX, el terme del Castellvell s'uneix al d'Olius per formar un sol municipi.
LLEGENDA
Diu una llegenda, a Solsona van enviar un ruc a menjar-se les herbes que creixien al campanar. En ser l’entrada molt estreta, els encarregats van decidir fer pujar l’animal penjat del coll. D’aquí que, fent ús del sentit de l’humor, els solsonins van començar a celebrar anualment el dissabte de Carnaval la penjada del ruc, i el Dimecres de Cendra la seva despenjada, però amb un animal fet de cartró pedra i peluix.
Tot i això, la polèmica generada el 1986 arran de l’emissió de les imatges de l’acte diverses, que va fer que nombroses persones mostressin el seu malestar en creure que es tractava d’una bèstia real, han convertit la penjada i la despenjada en els actes emblema del Carnaval de Solsona, un dels més destacats del país.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada